FULLS DELS ENGINYERS


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "FULLS DELS ENGINYERS"

Transcripción

1 150È ANIVERSARI Pompeu Fabra, l enginyer de la llengua catalana PÀG.10 ENERGIA Mariano Marzo exposa la prospectiva energètica fins al 2040 PÀG.11 ENTREVISTA A ALÍCIA CASALS Enginyera Industrial i catedràtica d Arquitectura i Tecnologia de Computadors PÀG.12 Visita i accedeix a tots els continguts FULLS DELS ENGINYERS ABRIL El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya 28/2018 n TEMA DEL MES L emmagatzematge, el repte pendent de les renovables PÀG.06 // Les energies solar i eòlica són plenament competitives gràcies a la notable reducció de preus en la generació d electricitat dels darrers anys. No obstant això, per continuar avançant cap a un sistema en què tinguin major pes, és precís trobar una solució davant de la seva estacionalitat. Poder disposar d energia quan no fa sol o no bufa el vent passa per crear i desenvolupar sistemes d emmagatzematge energètic. D aquesta manera, les centrals productores podran conservar l electricitat sobrant i injectarla a la xarxa quan sigui necessari, independentment de si estan generantne o no en el moment de consumir-la. Les bateries acumuladores, l hidrogen aplicat en el sistema power to gas (P2G) o l escalfament de sals foses són algunes de les iniciatives que estan cobrant més força per assolir aquest objectiu. l n OPINIÓ // PÀG.02 Cal [en l energia de fusió] demostrar que existeix la possibilitat de mantenir el plasma format pels àtoms d hidrogen durant un llarg període de temps i amb balanços energètics adequats. JOSÉ M. GARCÍA CASASNOVAS, PRESIDENT DE LA COMISSIÓ D ENERGIA DELS EIC n GÈNERE Els motius del per què les dones són minoria en l enginyeria PÀG. 08 // La bretxa de gènere als sectors de la ciència, la tecnologia, l enginyeria i les matemàtiques (STEM) és ben present arreu del món. Tot i que la presència de les dones a les carreres tècniques de grau superior ha augmentant notablement en els darrers anys segueix essent insuficient. Un 54% dels estudiants universitaris a Espanya són dones, però tan sols el 12% estudia carreres tècniques. La capacitat intel lectual o els estereotips són alguns dels motius que s han atribuït com a justificants d aquesta situació. Ara bé, on estan les dones referents d aquest sector? l n NOVES TENDÈNCIES Les novetats estrella del Mobile World Congress 2018 PÀG. 05 // Un any més, el Mobile World Congress s ha convertit en l aparador de les darreres tendències en el món de la telefonia. En la darrera edició, s han presentat avenços relacionats amb la connectivitat 5G, les prestacions de l IoT i productes que apunten cap a una nova generació de mòbils que aposta per la creixent integració de la intel ligència artificial, amb la qual l aparell automatitzarà diferents tasques en funció de l aprenentatge derivat dels hàbits de cada usuari. l n OPINIÓ // PÀG.03 LIDER intenta limitar la demanda d energia de l edifici, mentre que CALENER en quantifica el consum final anual per poder generar l etiqueta de certificat energètic. JOAN RAMÍREZ GUASCH, CEO DE TESLING, CONSULTOR ENERGÈTIC I FORMADOR ESPECIALISTA

2 OPINIÓ 02 FULLS DELS ENGINYERS / 28 n Editorial Els desenvolupament dels sistemes d acumulació d energia mitjançant bateries i piles, cada cop més eficients, serà clau en el consum energètic futur. Un nou repte: emmagatzemar l energia parlat a bastament de les contínues contradiccions entre la voluntat europea i mundial de progressiva transició del model energètic i la legislació de l Estat respecte a la introducció de renovables i la implantació i impuls de la cogeneració S ha i l autoconsum. De fet, en l edició passada dels Fulls dels Enginyers ens fèiem ressò d una informació en la qual s apuntava que el Parlament Europeu havia legislat en sentit contrari a l anomenat impost del sol. Una directiva de l Eurocambra que fixa un horitzó d ús del 35% d energies verdes de cara a l any 2030 en els territoris de la unió. El mateix articulat es refereix a l autoconsum i advoca perquè la ciutadania, sense càrregues impositives, pugui crear, consumir i emmagatzemar l energia. Tot i així, tenint en compte l evolució cap a alternatives solars i eòliques, a hores d ara, sorgeix un nou repte: com i on emmagatzemar l energia? A Alemanya, la solució per eludir aquest escull ha estat incentivar l autoconsum. Una política contraposada a l espanyola, que recorre al mercat energètic per abastir tant la indústria com els usuaris domèstics. Tard o d hora, però, la progressiva substitució energètica obligarà a buscar solucions d emmagatzemament ja que, damunt de la taula, hi un canvi de paradigma. Si, fins fa poc, calia generar l electricitat en el mateix moment que es consumia perquè no hi havia espai on emmagatzemar-la, avui dia han emergit sistemes que en possibiliten l acumulació en bateries, piles de combustible d hidrogen o mitjançant l ús de supercondensadors. El progrés en totes tres tecnologies és ràpid. Així, per exemple, els experts apunten que el preus de les bateries per a aplicacions estacionàries podrien reduir-se un 66% l any Una altra alternativa que cada cop agafa més embranzida és el power to gas (P2G), basat en la injecció d hidrogen a la xarxa de gas natural o, continuant amb la potencialitat d aquest mateix element de número atòmic 1, provar de transformar-lo en un gas sintètic similar al metà. l que permeten la producció d un plasma format pels àtoms d hidrogen a una temperatura de 150 milions de graus i amb una energia cinètica suficientment elevada per a la fusió dels nuclis dels isòtops deuteri i triti. Aquestes condicions de plasma ja s han aconseguit al laboratori i amb produccions de potència tèrmica de l ordre de megawatts però durant episodis molt breus. No obstant això, cal demostrar que existeix la possibilitat de mantenir aquest plasma durant un llarg període de temps i amb balanços energètics adequats. El projecte ITER consisteix, precisament, a desenvolupar una instal lació de nivell industrial amb potències iguals o superiors a 500 MW tèrmics i mantenint les condicions del plasma durant períodes de minuts i hores. És un repte tecnològic de primera magnitud i es treballa en els límits de la frontera del coneixement tant a nivell de materials, que han de resistir condiciones fins ara inexplorades: temperatures, graus de buit, energies posades en joc ; com de processos: criogènia, generació d elevadíssims camps electromagnètics... Per aconseguir-ho, el projecte ITER utilitza el procediment de mantenir el plasma en un espai buit de forma toroidal en el qual es genera i confina el plasma mitjançant uns camps electromagnètics generats per bobines superconductores de grans dimensions. Perquè això sigui possible, és necessari poder mantenir les condicions físiques del reactor toroidal, estanquitat i evacuació de calor, fet que suposa una empresa complexíssima. Aquesta calor que s evacua de les parets del reactor és la que, posteriorment, en els projectes indusn Opinió JOSÉ M. GARCÍA CASASNOVAS President de la Comissió d Energia dels EIC Projecte ITER: Jornada sobre l estat actual La fusió ha estat considerada, durant molt de temps, com una font d energia pràcticament inesgotable ja que utilitza, com a matèria primera, quantitats relativament petites d hidrogen gens contaminant en termes de producció de gasos d efecte hivernacle, CO 2, CH 4, NOx, etc. L hidrogen esdevé font d energia a partir de dos processos: un de químic a través de la recombinació amb oxigen que produeix calor i electricitat mitjançant les denominades piles de combustible, i un altre de físic mitjançant la fusió de dos nuclis dels seus isòtops deuteri i triti per formar un àtom d heli en els reactors de fusió. Les piles de combustible s han desenvolupat des de fa força anys i han passat a tenir un ús eminentment industrial. Tot i que encara queda força feina per utilitzar-les de forma generalitzada, ja hi ha vehicles elèctrics dotats amb una pila de combustible i s espera que, en els pròxims tres o quatre anys, es comencin a comercialitzar de forma generalitzada. El balanç energètic és inferior a 1 en la relació entre l energia produïda mitjançant la pila de combustible i la que es necessita per produir l hidrogen que no es troba en estat lliure a la natura en quantitats significatives. Malgrat tot, els avantatges des del punt de vista mediambiental són molt grans. La fusió és un procés físic ja demostrat a nivell d investigació i laboratori. Presenta un balanç energètic positiu i molt elevat, ja que s obté una quantitat d energia en forma tèrmica en primera instància i elèctrica, finalment, molt elevada. Ara, el repte radica a traslladar el que s ha aconseguit a nivell de laboratori a escala industrial, principalment en la integració de les tecnologies n Altaveu n Sonòmetre ALÍCIA CASALS Enginyera Industrial i doctora en Informàtica Els inicis de la robòtica a casa nostra van ser durs perquè no hi havia res, però, de seguida, vam començar a impartir cursos al Col legi per oferir formació als enginyers catalans Un projecte coordinat per la UPC, clau en la lluita contra el cibercrim i el ciberterrorisme a la Unió Europea. Per facilitar a les autoritats judicials l obtenció d evidències relacionades amb casos de cibercrim i ciberterrorisme comesos als estats membres, fa un any es va posar en marxa el projecte LIVE_FOR (Criminal Justice Access to Digital Evidences in the Cloud LIVE_FORensics), en què participa l escert de la UPC, amb la coordinació, a la mateixa universitat, dels professors Josep Casanovas, d inlab de la Facultat d Informàtica de Barcelona (FIB), i Manel Medina, investigador i responsable de l escert. L objectiu final és la creació d un sistema general d obtenció de proves en els casos que tinguin una dimensió transfronterera. Un projecte d ulleres amb càmera, guanyador del Challenge BCN-NY millorarà la mobilitat de les persones cegues. L empresa índia GingerMind Technologies va proposar un sistema d anàlisi de la imatge i facilitació de la navegació i creuaments segurs amb el suport de beacons (balises que emeten senyals) incorporat a unes ulleres intel ligents que, mitjançant el so, guien les persones amb discapacitat visual mitjançant una app plenament accessible. El repte, creat conjuntament per The New York City Departament of Transportation, Barcelona Activa i l Institut Municipal d Informàtica i l Institut Municipal de les Persones amb Discapacitat, buscava una solució tecnològica d assistència per moure s amb confiança i seguretat en els carrers amb plataforma única. Catalunya, puntera en l atracció de la inversió al sud d Europa segons el Financial Times. La posició del país es basa en el seu potencial econòmic i humà, l estil de vida, la rendibilitat que aconsegueixen els negocis, les connexions amb la resta del continent i el planeta, i el clima propici per fer negocis. La potencialitat ha quedat palesa en una sèrie de prestigiosos rànquings publicats a l fdi Magazine a principis de febrer, en els quals es basen les multinacionals per estudiar futurs projectes d inversió empresarial. Aquests mateixos indicadors ja van assenyalar Catalunya com la regió més interessant per capitalitzar negocis durant els anys 2016 i Per elaborar aquesta classificació, la publicació analitza cinc criteris entre més de 450 regions i ciutats d Europa. EDITA: Associació/Col legi d Enginyers Industrials de Catalunya AEIC President: Jordi Renom Vicepresident: Ricard Granados Secretària: Olga Tomàs COEIC Degà: Josep Canós Vicedegà: Pere Palacín Secretari: Jordi Mas Demarcacions del AEIC-COEIC Girona: Joan Juanals i Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre i Fernando Torres Delegació del Vallès: Francesc Figueras AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Renom, Josep Canós, Pere Roca, Laura Ivern i David Pérezdolz Responsable de Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Mireia Curto Col laboradors: Francesc Soler, Eva Díaz, Mireia Curto, Carles Claret, Lorena Farràs i Judit Campillos Publicitat: Neus Barbosa Disseny i maquetació: Anna Carrió Edició i correcció lingüística: Carles Claret Impressió: Vanguard Gràfic S.A. Dipòsit legal: B ISSN: Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, Barcelona T: / F: a/e: Els articles signats no representen l opinió dels Fulls dels Enginyers. D acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col legi i l Associació d Enginyers Industrials de Catalunya, s informa que, atès que l anuari és un fitxer que té legalment atribuïda la condició de font accessible al públic i vist que s està emprant per a activitats comercials, s explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l interessat ha informat del seu consentiment perquè s usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a per fax amb la referència LOPD al o per escrit adreçat al Col legi Oficial i l Associació d Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

3 FULLS DELS ENGINYERS / trials, s utilitzarà per a la generació d energia elèctrica. És a dir, estem en la primera fase del possible ús de l energia de fusió com a font d energia útil. Una part molt important d aquest treball s està portant a terme a Barcelona, on hi ha establerta l Agència Europea per a la Fusión (F4E), que és la responsable del desenvolupament de les especificacions, el projecte i l adquisició del 45% dels components de la installació física que s està construint a Cadarache, França. El 55% restant de sistemes i components els aporten els socis internacionals del projecte: la Xina, Corea del Sud, l Índia, el Japó, Rússia i els Estats Units. La Comissió d Energia del Col legi, juntament FUSION FOR ENERGY Dimecres 18 d abril 9.00 h. Inscriu-t hi! n Opinió JOAN RAMÍREZ GUASCH CEO de Tesling. Consultor energètic i formador especialista HULC: molt més que un programa de certificació energètica unificada LIDER-CALE- NER (HULC) té dos objectius. LIDER intenta limitar la demanda d energia de l edifici, mentre que CALENER en L eina quantifica el consum final anual per poder generar l etiqueta del certificat energètic. Però el potencial d aquest programa va molt més enllà, ja que permet obtenir i visualitzar les dades detallades de tot el càlcul de simulació. equest és un programari que permet mostrar totes les variables de resultats del programa, fet que dona moltíssima informació sobre consums, demandes energètiques, etc. de l edifici. SIMULACIÓ TÈRMICA D EDIFICIS Es tracta d estimar el comportament tèrmic de les diferents zones que conformen l edifici i les prestacions que estan donant les màquines en condicions de treball puntuals en cada instant amb la finalitat d integrar-les durant el període de temps simulat. En principi, els objectius perseguits poden ser variats, el més evident dels quals és estimar els consums d energia i la producció associada de CO 2 que comporten, però poden abastar altres processos com l anàlisi de diferents estratègies de control, el seguiment dels comportaments de màquines o sistemes de climatització, l observació de l evolució de les temperatures o humitats relatives en les diferents zones que conformen l edifici, etc. La demanda de cadascuna de les contribucions és molt variable en el temps i depèn de les condicions ambientals o la zona climàtica, del tipus d edifici i de les característiques tèrmiques, així com de l ús i control que se n estableixi. A més a més, s ha d afegir el concepte d inèrcia tèrmica, és a dir, la velocitat amb la qual qualsevol variació de les condicions ambientals, ús o control produeix sobre les condicions tèrmiques interiors de la zona i, per tant, sobre la demanda. Aquesta inèrcia no és mai menyspreable i això comporta la necessitat d una simulació tèrmica per aproximar-nos de manera fiable a la demanda real. És a dir, no és possible l ús de programes de càlcul que utilitzin procediments estacionaris per establir amb rigor la demanda energètica d un edifici (sobretot en el cas de la refrigeració o quan les condicions ambientals oscil len sobre la temperatura de consigna de les instal lacions com és el cas). A banda de tot plegat, els equips varien les prestacions (rendiment, EER, COP, potència útil, etc.) amb les condicions ambientals i amb la proporció de càrrega que compensen en un cert instant sobre les prestacions nominals (càrrega parcial). Per tant, igualment, un procediment estacionari (en base a rendiments amb la F4E, està organitzant una jornada en la qual s analitzaran tots aquests aspectes. En primer lloc, s estudiarà l estat actual del desenvolupament tecnològic de la fusió responent a les preguntes: On som? Cap on anem? Quan es podrà comptar amb la fusió com a font d energia? Certeses i incerteses. S analitzarà, a continuació, l estat actual del projecte ITER tant des del punt de vista d enginyeria com d aprovisionament d equips i construcció de la planta a Cadarache. Donades les característiques d aquest projecte, amb un altíssim grau de participació internacional tant a nivell de països com de consorcis empresarials, els aspectes organitzatius i de coordinació, que en bona part es coordinen des de Barcelona, representen un repte possiblement tan important com el tecnològic. Així mateix, es comentaran les oportunitats de feina que es generen al seu entorn, tant pel que es refereix al projecte principal com en els desenvolupaments tecnològics de projectes associats. Conjuntament amb tot plegat, cal destacar que la participació de les nostres empreses és molt significativa, fet pel qual, durant la jornada, es portarà a terme una taula rodona en què algunes d aquestes corporacions exposaran les seves experiències, problemes, dificultats i èxits aconseguits en aquest projecte. Finalment, els aspectes relacionats amb la col laboració institucional referits a la investigació i desenvolupament de sistemes i equips es tractaran en una ponència específica. l estacionals) només produeix una aproximació al valor del consum real. MOTOR DE CÀLCUL FUNCIONAMENT I SIMULACIÓ El motor de càlcul de l HULC s anomena DOE- 2.2, un dels programes d anàlisi energètica de més prestigi mundial. Aquest motor realitza les simulacions necessàries per obtenir les emissions de CO 2 associades als diferents conceptes de consum de l edifici. El programa calcula els components sensible i latent de les càrregues de calefacció i refrigeració per a cadascun dels espais que conformen l edifici suposant que es mantinguin a temperatura constant. l El potencial d aquest programa va molt més enllà, ja que permet obtenir i visualitzar les dades detallades de tot el càlcul de simulació. Llegeix l article sencer a n Notícies Bitrack System, el futur robot de la quirúrgica El robot Bitrack System és el nou model de cirurgia laparoscòpica mínimament invasiva creat per Rob Surgical Systems. A més de ser una alternativa modular, el robot és més flexible i econòmic que el model Da Vinci. Els últims assajos del prototip final han tingut lloc a Specipig, juntament amb experts cirurgians i tècnics especialistes en robòtica quirúrgica i del sistema Da Vinci. Ara, el següent pas és portar-lo al mercat, però per això és necessari obrir una ronda d inversió per cobrir el finançament de l última fase del projecte. També caldria assolir una llicència per part de les empreses de tecnologia mèdica i aconseguir l homologació europea. De moment, ja s han recaptat dos milions d euros d inversors privats i un de finançament públic. Neix EFINTEC, una mostra amb vocació de ser un referent per als instal ladors Els responsables d AGIC-FERCA, la Federació Catalana d Empreses Instal ladores, van presentar la primera edició d EFINTEC, una nova cita per al sector que se celebrarà el 3 i 4 d octubre a Fira de Barcelona. Plantejada com una exposició i fòrum d empreses i noves tecnologies, la mostra es proposa convertir-se en el punt de trobada de tots els professionals de la instal lació i la distribució dels sectors de l energia, l electricitat, les telecomunicacions, la climatització, la refrigeració, el gas, la fontaneria i, en general, les tecnologies i instal lacions intel ligents i connectades. El certamen comptarà amb la participació de 150 empreses nacionals i internacionals de primer nivell que ocuparan els metres quadrats disponibles al Pavelló 2 del recinte de Montjuïc. El binomi entre aigua i energia ha reduït les emissions contaminants en els últims anys a Catalunya Prop del 8% de l energia generada globalment serveix per bombar i tractar l aigua gràcies a les millores dels sistemes en totes les etapes: captació i potabilització, distribució, tractament de l aigua residual i retorn de la depurada al medi per reutilitzar-la. Les mesures també han disminuït el consum i potenciat l estalvi. L Agència Catalana de l Aigua ha col laborat en diverses iniciatives per millorar l eficiència de l energia en processos de dessalinització i de tractament. La gestió de l aigua a Catalunya està encaminada a progressar cap a un model més eficient i sostenible, sota criteris de qualitat i excel lència.

4 L ENGINYERIA ENS PARLA 04 FULLS DELS ENGINYERS / 28 n Recerca i innovació L ENGINYERIA ENS PARLA Adaptació a la compatibilitat electromagnètica d instal lacions elèctriques tradicionals FONT: Josep Maria Campiño i Gómez, responsable de Desenvolupament de Comunicacions de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) En les instal lacions elèctriques convencionals és molt complicat definir regles generals, ja que abasten molts camps diferents de l enginyeria que acaben resolent, en cada moment, els professionals de cada sector. Es pot dir, a nivell general, que en instal lacions molt complexes on no són clares/conegudes les causes, s ha de definir un model de càlcul específic que ens permeti facilitar-ne l anàlisi. Aquesta col laboració, la dedicarem a una de les instal lacions complexes que requereix la utilització d aquest model per poder analitzar i diagnosticar les causes. Treballarem en la propagació d ones en línies de comunicacions i senyalització ferroviària. Per ser més il lustratius, parlarem de casos pràctics segons l evolució tecnològica dels sistemes que tractem. Els exemples seran de sistemes de senyalització ja que el problema en les comminacions és molt similar. En tots dos casos, l evolució tecnològica el pas d equips més elèctrics/electromecànics a electrònics ha comportat que es passés d afectacions electromagnètiques pràcticament nul les a que aquestes fossin importants i requerissin mesures determinades i imprescindibles per al correcte funcionament dels sistemes/equips. L evolució tecnològica dels cables de coure a la fibra òptica ha resolt bona part del problema pel que fa al transport de la informació i, únicament, resten connexions locals: xarxes de dades o connexions entre equips. Aquesta part també està molt controlada pel disseny mateix de l electrònica, pels cables utilitzats i per una acurada installació de terres. Treballarem doncs amb tres escenaris: 1 Sistemes basats en tecnologia elèctrica/electromecànica utilitzats de forma general fins als anys noranta. En aquest cas, el problema està molt controlat i podem dir que els equips són molt robustos a les interferències electromagnètiques i sobretensions induïdes o conduïdes. 2 Sistemes basats en tecnologies mixtes (elèctrics/electromecànics i electrònics) motivats per renovacions d una part de la instal lació però no de la totalitat. En aquest cas, quan s aprofita una part dels equipaments antics basats en tecnologia de relés i s amplia o modifiquen els equipaments utilitzant tecnologia electrònica sense estudiar la protecció que requereix, es provoca una situació de debilitat davant de pertorbacions externes (corrents induïts o conduïts per descàrregues atmosfèriques o produïts per cables d alta, mitja o baixa tensió). Hem de tenir present, en tot moment, que el que no era necessari protegir per la robustesa de la tecnologia de relés, amb la tecnologia electrònica és imprescindible. L error de no tenir present la diferència de comportament de les diferents tecnologies davant dels fenòmens mencionats, converteix la instal lació en vulnerable, fet que pot provocar avaries/incidències que n afectin el funcionament. Per evitar-ho, s han de tenir en compte mesures d adaptació específica a les prescripcions de compatibilitat electromagnètica (CEM), ja que l electrònica d aquests sistemes és molt susceptible a les pertorbacions electromagnètiques si l entorn és hostil. Les normes CEM que cal tenir en compte són: CENELEC EN x i EN I, entre d altres criteris, cal també considerar: Que els cables que venen del camp a una sala de senyalització no es barregin amb els de l alimentació elèctrica (AT, MT o BT). És de bona pràctica que estiguin acompanyats per un cable de terra en el recorregut. Que els armaris de la part electrònica nova estiguin blindats a nivell d induccions electromagnètiques segons la norma CEM. Que les pantalles dels cables es posin a terra, just a l entrada dels cables al compartiment, i que el recorregut del cable dins de la sala sigui tan curt com sigui possible. Que els armaris i els cables estiguin dins d una canal metàl lica posada a terra (blindats). Que totes les preses de terra dels diferents elements dins dels armaris també siguin tan curtes com sigui possible. La sala també s hauria de protegir segons les normes CEM fent que funcioni com una gàbia de Faraday. Que les porreccions estiguin correctament escalades. Que els filtres siguin del calibre adequat que sorgeixi dels càlculs corresponents. L objectiu és implantar, entre d altres, aquestes mesures per aconseguir que la magnitud del camp conduït o induït en el trajecte o dins la sala mateix sigui inferior al que suporten els filtres de la pròpia electrònica per evitar avaries o incidències. 3 Sistemes electrònics. En aquest cas, l electrònica ja està dissenyada perquè sigui immune a aquests fenòmens. A més a mes, la comunicació entre diferents ubicacions distribuïdes en el camp és per fibra òptica. El disseny de les targetes electròniques està molt estudiat i els armaris estan molt treballats tant a nivell de protecció electromagnètica com de conducció directa. L objectiu és salvaguardar els cables abans d entrar als armaris segons el que apunten les normes CEM en aquest aspecte en concret. CONCLUSIÓ En el nostre cas, l afectació que hem tingut en algun moment s ha produït coincidint amb pertorbacions externes a les nostres instal lacions, concretament per descàrregues atmosfèriques, i en les instal lacions mixtes. Encara que han estat esporàdiques, s ha fet un estudi per esbrinar quin era el punt dèbil i aplicar les mesures necessàries. Unes mesures que han resultat satisfactòries. El nostre entorn és hostil per als sistemes electrònics i de comunicacions. Per aquest motiu, sempre s ha tingut molt en compte la qüestió dels terres, l equipotencialitat, els filtres, etc., fet que ha evitat afectacions importants. Les noves tecnologies i la fibra òptica han reduït els riscos d afectació, però és molt important tenir en compte les normes CEM en tots els casos. l FONT: Josep Maria Montagut i Freixas, responsable del Grup de Treball de Power Quality de l Associació / Col legi dels Enginyers Industrials de Catalunya CONÈIXER LA NOSTRA POWER QUALITY. EL CAS DELS FERROCARRILS DE LA GENERALITAT El grup de Power Quality (GTPQ), obert a tots els enginyers, va convidar FGC a la jornada del 28 de novembre passat per parlar de preses de terra, masses i equipotencialitats. L objectiu era conèixer el nostre cas en relació amb els resultats de l aplicació d un procés de millora de les instal lacions per fer-les compatibles amb la xarxa elèctrica dels moderns equips de comunicacions i telecontrol. Cal agrair a FGC que, com a bona empresa de servei públic, detalli, en el seu article, les recomanacions de la bona enginyeria realitzada. I més si els resultats tècnics de qualitat de l explotació són contundents i avalen les mesures adoptades. Un fet justificat per la puntualitat del servei a totes les línies de ferrocarril que, els últims sis anys, és igual o superior al 99,8%. El procés per conèixer el grau d immunitat, és a dir, la power quality, requereix un treball previ d enginyeria que determini, en primer lloc, el grau i el nivell de pertorbacions que puguin acceptar les instal lacions. Aquesta anàlisi prèvia, que requereix mesures reals de les operacions, és aconsellable que es porti a terme, si no es disposen de mitjans humans i tècnics, amb el suport d enginyeries especialitzades externes a l empresa. És el pas previ per determinar els requeriments de les instal lacions. Aquest coneixement ens conduirà a posar-hi ordre i fer-les compatibles amb els equips moderns a partir de la identificació i posterior protecció davant dels equips generadors de pertorbacions, així com de les pertorbacions inherents a la xarxa. Els processos d auditoria de la power quality són coneguts en la literatura tècnica. Un exemple que hem difós des del nostre GTPQ és el que sosté el comitè tecnic de la International Council on Large Electric Systems (CIGRE), l associació internacional de grans xarxes elèctriques. L exemple de FGC demostra que és possible adaptar les instal lacions antigues a les tecnologies de la indústria 4.0 a partir del coneixent de la pròpia power quality. Com es descriu en l informe publicat, el que s ha aconseguit determinar i mitigar és la magnitud del camp conduït o induït en el trajecte o en la sala mateix perquè sigui inferior al que suporten els filtres de la pròpia electrònica. Sembla fàcil... però no ho és. Requereix mesures i càlculs adequats en cada cas. Els resultats ho avalen.

5 FULLS DELS ENGINYERS / n Tecnologia Les quatre novetats estrella del Mobile World Congress 2018 TEXT: MIREIA CURTO NAPBOX, LES CABINES FUTURISTES PER DESCANSAR I FER LA MIGDIADA EL CONTROL PARENTAL DE LA MÀ DE PHONEKID AR EMOJI, UN AVATAR QUE S EXPRESSA A PARTIR D UNA SELFIE VEHICLES QUE ES CONTROLEN A TRAVÉS DEL TELÈFON MÒBIL Aquest giny està pensat perquè les persones puguin descansar a l oficina, als aeroports i també en hotels que es vulguin adherir a l era intel ligent. Només mostrant el DNI a la pantalla del mòdul, l usuari ja queda registrat i hi té accés. De cara a la versió 2.0, s està treballant per poder controlar l habitacle a través de la veu i canviar l actual sostre de la cabina (que ara projecta un cel amb núvols) per un de realitat augmentada que pugui escollir el client durant el seu moment de desconnexió. També es preveu que, en un futur proper, si Napbox detecta que l usuari ja ha utilitzat aquest servei, n utilitzi l experiència anterior per modelar l habitació d acord amb els seus gustos i necessitats. És el primer terminal amb interacció parental integrada. El mòbil té una pantalla d unes cinc polzades i un disseny clàssic. Funcionarà amb el sistema Android 8.0 Oreo i tindrà les característiques comunes de la gamma bàsica o mitjana d aquest sistema operatiu per a telefonia mòbil. Mitjançant el control remot, es converteix en el telèfon perfecte per als més petits, amb el qual els pares podran controlar què fan des d un altre dispositiu i, si cal, restringir-ne algunes prestacions. Cal remarcar que no es permetrà espiar l activitat dels fills. És a dir, els pares no podran llegir el contingut dels xats ni veure què pengen a les xarxes socials. Sí, però, que podran bloquejar-los determinades aplicacions o fins i tot enviar-los missatges a través de l opció Escolta m. La idea és crear una versió digital de l usuari en tres dimensions. Un avatar que s expressi de la mateixa manera que ho fan les emoticones. Per fer-ho realitat, el sistema AR Emoji dels Samsung Galaxy S9 i S9+ escaneja la cara de la persona i crea un personatge amb una aparença similar que també es pot personalitzar. AR Emoji de Samsung fa un reconeixement facial per crear un model en 3D i grava expressions per fer-ne ús posteriorment. El resultat és producte de l enregistrament de fins a divuit animacions diferents que es poden compartir en format de GIF animat. A banda d aquesta aplicació, el terminal té un processador més potent, una càmera amb millors prestacions i opció de càmera lenta, i un accessori que permet usar-lo com un ordinador connectat a una pantalla. En destaca també la gran capacitat d emmagatzematge: 256 GB ampliables fins a 400. L empresa Huawei ha presentat el projecte RoadRoadster, una idea mitjançant la qual l usuari pot conduir a distància un Porsche Panamera a través del mòbil. Altres marques de cotxes també estan treballant en el camp de la mobilitat intel ligent. Des de Seat, per exemple, s han desenvolupat serveis com Justmoove i Respiro, a través dels quals l usuari pot reservar aparcament o pagar la benzina. La companyia BMW ha presentat un prototip amb un nivell 5 d autonomia basat en el cotxe elèctric de la firma alemanya i3. El model és capaç de desplaçar-se sense conductor fins al punt determinat que li indiqui el propietari mitjançant una aplicació mòbil. n Start-ups El 4 Years From Now, un dels punts de referència de l ecosistema global d empreses emergents TEXT: MIREIA CURTO La cinquena edició del 4YFN, l esdeveniment de referència per a start-ups, inversors, institucions públiques i grans corporacions, va omplir un total de 110 hores de continguts relacionats amb tendències avantguardistes del sector tecnològic com el Blockchain, l IoT, la intel ligència artificial, el Tech, el Transfer i el Corporate Venturing, entre d altres. La keynote Artificial Intelligence: We are on the air, a càrrec d Alfonso Ayuso, Chief Analytics de Banc Sabadell i Núria Oliver, Chief Data Scientist de Vodafone, i el panell sobre Crypto i Blockhain liderat per Carlos Domingo, Founder&Managing Partner de SPiCE VC, van mostrar les últimes solucions tecnològiques en el sector emprenedor. Aquesta edició també es va caracteritzar per l homenatge als emprenedors de casa nostra que han consolidat els seus projectes a Barcelona de la mà del 4YFN i que, aquest any, van pujar als escenaris del congrés. Carlota Pi, cofundadora d HolaLuz; Javier Figarola, CEO d ABA English, i Javier Suárez, cofundador de Travel Perk, van ser alguns dels ambaixadors que, a través de les seves ponències, van evidenciar el llegat que la plataforma vinculada al Mobile World Congress deixa al nostre país any rere any. l

6 TEMA DEL MES 06 FULLS DELS ENGINYERS / 28 n Energia La implantació d energies verdes, gràcies a les quals tothom qui ho vulgui pot ser productor d energia, requereix un nou model basat en les smart grids o xarxes intel ligents. Les renovables busquen qui les emmagatzemi L avenç cap a un sistema amb un protagonisme més gran de l energia solar i eòlica fa del tot imprescindible trobar la millor manera d emmagatzemar l electricitat sobrant. TEXT: LORENA FARRÀS PÉREZ Els costos de generació d energia solar i eòlica s han reduït considerablement des de l any 2010, un 73% i un 23% respectivament, segons l Agència Internacional de les Energies Renovables (IRENA). Gràcies a aquesta reducció avui dia són plenament competitives sense necessitat de primes. Ara, l handicap més gran d aquestes fonts energètiques se centra en el fet que no generen energia d una manera constant, sinó que la producció depèn de les canviants condicions atmosfèriques, concretament del sol i del vent. Tanmateix, per molt que se n abarateixin els costos, un sistema elèctric amb més presència d energia solar i eòlica, a hores d ara, no és sostenible sense un sistema eficient d emmagatzematge i, al mateix temps, viable econòmicament. Només cal veure el cas d Alemanya que, degut a un excés de producció energètica, es va veure obligat a pagar els consumidors perquè utilitzessin l electricitat sobrant. El preu de les bateries per a aplicacions estacionàries es podria reduir un 66% fins a l any Cada cop és més important trobar una forma eficient d emmagatzematge davant de l actual aposta per les renovables, adverteix Jordi Llorca, membre de l Institut de Tècniques Energètiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Quan es trobi una solució a aquest problema, la penetració de les renovables al mix elèctric serà massiva. En aquest sentit, l evolució dels sistemes d emmagatzemament o acumulació d energia elèctrica a gran escala és una àrea clau per avançar cap a un sistema energètic descarbonitzat, assenyala, al seu torn, Joan Ramon Morante, professor de l Institut de Recerca en Energia de Catalunya. Deixant de banda les centrals hidroelèctriques, que a la nit aprofiten l energia sobrant del sistema elèctric per bombar aigua, fins fa poc, l electricitat s havia de generar en el mateix moment que es consumia perquè no hi havia capacitat suficient per emmagatzemar-la. Actualment, han emergit nous sistemes, cada cop més evolucionats i perfeccionats, com l acumulació d energia en bateries, la pila de combustible d hidrogen o els supercondensadors. Les bateries de liti estan més pensades per a mòbils, ordinadors i vehicles elèctrics que no pas per Quan es parla d hidrogen, l alternativa que cada cop cobra més notorietat és el power to gas (P2G).

7 07 FULLS DELS ENGINYERS / 28 ARRIBEN LES XARXES INTEL LIGENTS L actual model de distribució elèctric unidireccional és caduc. La implantació d energies renovables, gràcies a les quals tothom qui ho vulgui pot ser productor d energia, requereix un nou model basat en les smart grids o xarxes intel ligents. Què són exactament? Com funcionen? La Comissió Europea les defineix com a xarxes elèctriques equipades amb sistemes intel ligents de mesura i monitoratge de la demanda i producció, i sistemes de comunicació bidireccional entre productors, consumidors i gestors de xarxa. És a dir, instal lacions preparades perquè el consumidor d energia també pugui injectar electricitat a la xarxa quan tingui producció sobrant. La implantació de les tecnologies associades a les xarxes intel ligents porta associats diversos beneficis, des del punt de vista de l Insitut Català d Energia (ICAEN): Possibilita la transició cap a un sistema energètic descarbonitzat que facilita la integració al sistema electricitat produïda amb renovables i el desenvolupament de la mobilitat elèctrica. Permet als consumidors millorar el coneixement i la gestió del consum elèctric propi gràcies a comptadors intel ligents que informen en temps real del preu de l energia. Millora la gestió de les xarxes elèctriques augmentant-ne la seguretat i la qualitat del subministrament alhora que garanteix menors pèrdues tècniques i menys necessitat d inversió en el desenvolupament. Es podria dir que, al capdavall, una smart grid és una xarxa molt més eficient, en la qual els circuits parlen i on es pot controlar el consum. a necessitats estacionàries, ja que l ús és limitat i la tecnologia, cara, adverteix Morante. S estan investigant en la creació de bateries d altres elements químics com el sodi o el magnesi, afegeix l expert de l IREC. Les perspectives de futur són positives: el preus de les bateries d emmagatzematge energètic per a aplicacions estacionàries podria reduir-se un 66% fins a l any Alhora, segons un recent estudi d IRENA, multiplicarien per 17 el mercat de l emmagatzematge. L hidrogen és considerat per alguns una de les alternatives amb més futur ja que compta amb una capacitat d emmagatzematge gairebé tres vegades superior al gas natural i no genera contaminants, només desprèn aigua en el procés de combustió. Un altre dels avantatges és que permet acumular energia durant llargs períodes de temps, indica Jordi Llorca. El problema sorgeix a l hora d emmagatzemar i transportar aquest hidrogen, adverteix Morante. Una de les opcions més esteses és la pila d hidrogen, una tec- nologia coneguda i utilitzada, però cara, reconeix Llorca. No obstant això, quan es parla d hidrogen, l alternativa que cada cop cobra més notorietat és el power to gas (P2G), explica l expert de la UPC, que consisteix a injectar l hidrogen a la xarxa de gas natural. Una fórmula que afegeix una petita part al flux gasós. Una altra opció implica transformar l hidrogen en un gas sintètic, com si es tractés de metà. França i Alemanya ja tenen projectes pilot que estan començant a aplicar aquest mètode, assegura Llorca. Els supercondensadors o ultracondensadors són dispositius electroquímics amb una densitat d energia extraordinàriament alta, és a dir, capaços d emmagatzemar i proporcionar energia de manera molt ràpida. S utilitzen per cobrir les puntes de demanda de la xarxa elèctrica o per fer front a interrupcions del subministrament de poca durada, entre d altres aplicacions. Sovint, són un complement de les bateries. El seu principal inconvenient és el preu, que és força més elevat. Finalment, els experts consultats també parlen d utilitzar l energia solar per escalfar un líquid o sals foses. La calor generada que s hi manté s aprofita per crear electricitat mitjançant turbines de vapor hores després que s hagi post el sol. El sistema, però, només és vàlid per a períodes curts, tot i que a Aràbia Saudita i a d altres països ja s està utilitzant, assegura Llorca. Les tecnologies d emmagatzematge esmentades són, en opinió de Joan Ramon Morate i Jordi Llorca, les que tenen més opcions de cara al futur. El temps en ho dirà! l Alemanya es va veure obligada a pagar els consumidors perquè utilitzessin l electricitat sobrant de la xarxa. ENDOLLAR LA CASA AL COTXE ELÈCTRIC (I NO A L INREVÉS) El sistema funcionaria així: una llar amb plaques solars fotovoltaiques o un petit molí eòlic emmagatzema l energia sobrant a la bateria del cotxe elèctric aparcat al garatge. Quan les plaques o l aerogenerador no produeixen llum, l energia acumulada a la bateria del vehicle és utilitzada per la casa. D aquesta manera, s aconsegueix treure el màxim profit de les tecnologies renovables implantades i, alhora, s assoleix un doble rendiment del cotxe elèctric. També és una manera de donar una segona vida a les bateries quan la utilitat del vehicle s ha acabat. Aquest escenari podria ser més proper del que ens imaginem. Hi ha qui diu que el negoci de Tesla amb els seus espectaculars cotxes elèctrics que fins i tot van a l espai no és més que una cortina de fum per presentar en societat el veritable futur de la companyia: les bateries i l emmagatzematge d energia a la llar. D altres firmes automobilístiques com Nissan, Mercedes-Benz o BMW també participen en la cursa per liderar aquest mercat emergent, però amb un gran potencial.

8 DONES ENGINYERES 08 FULLS DELS ENGINYERS / 28 n Gènere Els països avançats han fet un gran esforç per promoure la participació de les nenes i dones en el camp de la ciència al llarg dels darrers 15 anys. Les dones al món de l enginyeria: per què són minoria? Un 54% dels estudiants universitaris a Espanya són dones. Tan sols el 12% cursa carreres tècniques. La capacitat intel lectual o els estereotips són alguns dels motius que s han atribuït com a justificants d aquesta situació. Però, on són les dones referent d aquest sector? TEXT: JUDIT CAMPILLOS tudiants va respondre afirmativament als condicionants de ser mare en el futur. Els països avançats han fet un gran esforç per promoure la participació de nenes i dones en el camp de la ciència en els darrers quinze anys. La mateixa Reial Acadèmia d Enginyeria porta a terme el projecte Dona i Enginyeria des de n fa dos per despertar-los la vocació científica. Tot i això, les dones fa dècades que fan aportacions decisives al Les dones fa dècades que fan aportacions decisives al progrés de la ciència i la tecnologia. La bretxa de gènere als sectors de la ciència, la tecnologia, l enginyeria i les matemàtiques (STEM) és ben present arreu del món. Tot i que la presència de les dones a les carreres tècniques de grau superior ha augmentant notablement, en els darrers anys, segueix essent insuficient. Malgrat que un 54% del total d estudiants universitaris són dones a l estat espanyol, a l enginyeria només representen PILAR CAREGA BASABER ( ) PRIMERA DONA A CONDUIR UN FERROCARRIL una quarta part. Les dones conformen el 79% de l alumnat en l àmbit de l educació i el 72% a les carreres relacionades amb el benestar i la salut. A les carreres tècniques, en canvi, les dones només representen el 12%. Per l OCDE aquest fet és rellevant, ja que el biaix educatiu comporta l agreujament de la desigualtat de gènere. Ens hauríem de preguntar, aleshores, perquè les dones segueixen sent una minoria a les carreres tècniques malgrat que SARAH MATHER ( ) INVENTORA DEL PERISCOPI les estadístiques indiquen que són més bones estudiants que els seus companys. Ho demostra que les millors notes de les proves d accés a la universitat de l any passat a catorze de les disset comunitats autònomes les van treure dones. A més, les noies tenen un índex de repetició de curs o abandonament d estudis més baix que els nois i, en general, millor expedient acadèmic. Una de les raons recurrents pot ser la persistència d estereotips socials des del mateix moment en KATHERINE JOHNSON (1918) VA CALCULAR LA TRAJECTÒRIA DEL VOL ESPACIAL D ALAN SHEPARD què naixem i que allunyen la dona de la tecnologia des dels primers anys de vida. També es visualitza sovint l anomenat sostre de vidre, un concepte que fa referència a la dificultat que tenen les dones per conciliar la vida familiar amb la laboral. Davant de la pregunta: creus que la teva carrera professional pot veure s afectada per la maternitat/paternitat?, només el 40% dels estudiants homes va dir que sí, mentre que, en el cas de les dones, el 70% de les es- EMILY WARREN ( ) VA LIDERAR LA CONSTRUCCIÓ DEL PONT DE BROOKLYN progrés de la ciència i la tecnologia. Per exemple, i tot i que fins a l any 2011 tenien prohibit servir als submarins nord-americans, el periscopi va ser inventat per una dona: Sarah Mather, el Però no va ser l única figura femenina i enginyera rellevant al llarg de la història. Emily Warren ( ) va ser qui va liderar la construcció del famós pont de Brooklyn, gràcies als coneixements necessaris que havia adquirit per ella mateixa. I podríem seguir: Pilar Carega Basabe ( ) va ser la primera dona enginyera titulada a Espanya quan tenia 21 anys i la primera a conduir un ferrocarril. Tampoc hauria estat possible arribar a la Lluna si no hagués estat per Katherine Johnson (1918), la qual va calcular la trajectòria del vol espacial d Alan Shepard, el primer nord-americà que va viatjar a l espai. Avui dia, els motius pels quals les dones són minoria en l enginyeria es basen en hipòtesis. De ben segur que caldria més anàlisis per arribar a conlusions concretes. Reivindicar alguns referents, però, pot servir de font d inspiració per a les futures enginyeres. l

9 FULLS DELS ENGINYERS / n Arqueologia El nivell de desigualtat era més elevat a Europa i Àsia que a Amèrica del Nord. El principi de la desigualtat econòmica Un estudi de la Universitat de Washington (EUA) aprofundeix en els origens de les diferències de nivell de vida a partir dels jaciments arqueològics de l antiguitat en diferents punts del planeta. TEXT: JUDIT CAMPILLOS Durant anys, la desigualtat econòmica ha sigut difícil d estudiar en les èpoques de les primeres civilitzacions. Ja a l era del neolític, existia la domesticació d animals i el cultiu de vegetals. En aquella època, va néixer l acumulació del bestiar i dels béns materials i, conjuntamet amb aquest fenomen, també la distribució desigual dels recursos i, per tant, de la riquesa. Per a molts investigadors i experts economistes és fàcil descobrir les desigualtats socioeconòmiques presents en l actualitat, però, tot i així, descobrir-ne els orígens no és tan senzill. Fins ara, l arqueologia ha estudiat les desigualtats econòmiques d un territori concret en una època concreta a través de l anàlisi de restes arqueològiques tan rellevants com les tombes, considerades una manifestació de l estatus social dels habitants d un lloc. Però, com va començar aquesta desigualtat socioeconòmica? On? I, per què? Aquestes són algunes de les preguntes que ha aconseguit respondre un estudi recent d un grup de científics de la Universitat de Washington (EUA) dirigits per Timothy Kohlen. La mostra ha analitzat 63 jaciments arqueològics d Amèrica del Nord, Europa, Àsia i Àfrica d una antiguitat d anys. Els investigadors, en aquest cas, van decidir no fixar-se en tombes ni en altres pertinències o possibles restes d alt valor, sinó que van centrar-se en un factor tan simple i universal com els habitatges i les seves dimensions. D aquesta manera, han estimat el nivell de riquesa dels inquilins del passat. Així, en les poblacions on les cases tenien mides semblants, els habitants tenien una situació econòmica similar; mentre que la població que vivia en construccions de dimensions més grans que la resta, pertanyia a societats amb situacions econòmiques diferents. Malgrat tot, això no era suficient. L estudi també volia comparar les mides de les cases en diferents períodes històrics. Per aconseguir-ho, van utilitzar el coeficient de Gini, un paràmetre que mesura el grau de desigualtat d una societat mitjançant les diferències de mida dels habitatges a cada població. D aquesta manera, els arqueòlegs van poder comparar les dades de diferents zones en diferents èpoques. No van utilitzar anys naturals, sinó que van establir un ordre relatiu basat en els temps transcorregut des de la implementació de l agricultura a cada regió. LA IMPLANTACIÓ AGRÍCOLA, UN FACTOR DECISIU Les conclusions van observar que les zones d explotació agrícola tenien un grau més elevat de desigualtat econòmica que els indrets on es practicava la caça i la recol lecció. La investigadora de la Universitat de París, Michelle Elliott, assenyala aquest fet com a lògic, ja que els estils de vida Els investigadors van centrar-se en un factor tan simple i universal com els habitatges i les seves dimensions. agrícoles tenen més possibilitats d acumular riquesa material. I afegeix que les poblacions grans, com a sistemes polítics més complexos i règims autoritaris, també estan més associats a un grau superior de desigualtat. La conclusió més rellevant extreta de l estudi conclou que a l antiguitat, a Euràsia, els nivells de desigualtat eren més elevats i van augmentar de forma més ràpida que al nou món, Amèrica, tenint en compte que els períodes de desenvolupament econòmic agrari d ambdues zones del planeta s havien produït en períodes de temps equivalents. Els més probable és que aquestes diferències fossin conseqüència, inicialment, d una major disponibilitat dels grans mamífers per a ser domesticats han explicat els investigadors. A Europa, Àsia i Àfrica hi havia grans animals com cavalls, porcs o vaques. Una fauna inexistent a Amèrica. Enfront aquest estudi, la investigadora Michelle Elliott considera que l arqueologia té una posició única per resoldre aspectes com la desigualtat ja que es pot utilitzar per estudiar moltes civilitzacions antigues abans de que existissin els registres escrits. Ara, el grup de científics de la Universitat de Washington assegura que ampliarà el nombre de jaciments analitzats i estudiarà més casos a Amèrica del Sud, Àfrica, Àsia i Oceania. El treball ha obert la porta al coneixement i l origen de l economia de les diferents societats, continents i èpoques de la història de la humanitat. l

10 COEIC / AEIC 10 FULLS DELS ENGINYERS / 28 n COEIC/AEIC: Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals. TON SALES Enginyer Industrial, Doctor en Informàtica Els EIC commemoren els 150 anys de Pompeu Fabra, l enginyer de la llengua Josep Pla deia que Fabra devia a la formació científica la seva claredat d idees. Més en concret, afegeixo jo, que Fabra fos enginyer industrial va ser crucial per depurar i codificar el català. Tot havia començat quan Fabra, el 1880 (quan tenia dotze anys), va voler escriure als seus nebots. Després d haver-hi posat: Queridos sobrinos, ho va trobar tan antinatural que va reescriure, en un català escrit desconegut i improvisat, Estimats nebots. Tres anys més tard, al batxillerat, es va interessar també per les matemàtiques. Fabra Que Fabra fos enginyer industrial va ser crucial per depurar i codificar el català. deia: les matemàtiques m interessaven; m obligaven a fer un esforç, a superar-me constantment. Després he vist que ha estat aquesta la meva manera de considerar moltes coses (incloent la gramàtica, és clar). Aquell mateix 1883, Fabra va estudiar llatí, francès i italià, i va voler veure si amb el català es podia fer una gramàtica sistematitzada i coherent com la de les tres llengües que aprenia. Es va proposar (re)construir la llengua a partir del que sentia dir al carrer. Ho va fer com qui afronta un problema d enginyeria fins al 1884, en què ja tenia formulat allò que es va acabar dient Ensayo de gramática del catalán moderno. Com se sap, l enginyer és bàsicament un resoledor de problemes (un problem solver), que va de la definició del problema considerat fins a la solució que proposa. Doncs bé, Fabra va començar veient quin era el problema als dotze anys, quan encara no tenia cap eina per plantejar-se l. I l enginyeria que va triar com a carrera li va servir per aplicar a la llengua les eines que li anava subministrant. En efecte, la carrera d enginyer industrial és, bàsicament, el desplegament i aprofundiment de l esperit de {problema solució}, amb l èmfasi en aquests dos punts (a més del rigor, és clar): Sentit comú: cal fer-se una idea prèvia de la magnitud esperable de la solució i de la factibilitat operativa de la solució trobada. Sentit pràctic: considerar la utilitat, conveniència i cost. La valoració final de la solució es basa en l acceptabilitat i la satisfacció pel resultat, per sobre d altres factors. És fàcil constatar en l obra fabriana aquests elements. Primer: Fabra determina des del moment zero que vol resoldre un problema, que defineix com construir el català modern tal com hauria sortit del català medieval si aquest hagués estat normalment i lliurement cultivat pels seus parlants sense pressions ni interferències socials i polítiques. Segon: pel que fa als antecedents i context, constata que el català medieval és una llengua ben construïda, homogènia, amb solucions per a tot, però que, per raons històriques, no s ha pogut transformar en paral lel amb l evolució de la societat. De manera que avui (o sigui, als anys , quan Fabra hi reflexiona per primer cop) la llengua és encara viva però de manera molt precària i irregular i, a més, sense escriptura (als anys 1880 ja feia més d un segle que l ensenyament del català estava prohibit). Pel que fa al sentit comú i al sentit pràctic, Fabra, responent a l hàbit de tot enginyer de consultar els usuaris, simplement proposa als parlants (i sobretot als escriptors) cada una de les seves subsolucions. Sempre que Fabra parla de la seva carrera d enginyer contraposa la seva passió (la llengua) a les matemàtiques i l enginyeria, que diu que són la seva manera de veure les coses (o, també en les seves paraules, la seva gimnàstica mental ). En efecte, va ser el creixement en paral lel i per retroalimentació de la llengua i de l enginyeria allò que va convertir Fabra en el seny ordenador que coneixem. Llengua i matemàtiques (i les seves extensions tècniques) van anar sempre lligades en una sola manera, analítica i propositiva, de veure el món. Ell mateix ens ho feia veure quan, vell i reflexionant sobre la seva obra, explicava, el 1941, que els hàbits adquirits de jove de la matemàtica i de l enginyeria havien conformat el seu pensament. Pla, doncs, tenia tota la raó. l ACTE D HOMENATGE DE L ENGINYERIA A POMPEU FABRA 10 de maig de 2018 Sala Pompeu Fabra de la seu dels EIC a Barcelona PRESENTACIÓ Obertura a càrrec de Josep Canós, degà del COEIC. Conducció de l acte per part de Ramon Garriga Trets biogràfics i context politicosocial. Primers anys. Estudis d enginyeria. Enginyer dedicat a l ensenyament. Creació de l Escola de Bilbao ( ). Els catalans a l Escola de Bilbao. Pompeu Fabra, professor a l Escola de Bilbao. A càrrec de Guillermo Lusa Influències entre matemàtiques, lògica, enginyeria, química i lingüística. El valor afegit de la formació d enginyer de Pompeu Fabra en la seva obra. A càrrec de Ton Sales Treballs científics i tècnics en llengua catalana durant la dictadura franquista. Eclosió a partir de El món universitari i els centres de recerca. A càrrec de M. Rosa Mateu Descans Intents de desprestigi del català com a llengua total. Manifest de professors universitaris. Creació de la Fundació Torrens-Ibern per a la promoció de la terminologia científica i tècnica en llengua catalana. Aportacions del TERMCAT i de l IEC. A càrrec de Carles Riba Eines informàtiques més rellevants al servei de la lingüística aplicada. L aprenentatge del català per ordinador i per telèfon. Els sistemes de reconeixement de la parla. Els correctors ortogràfics. La traducció automàtica. A càrrec de Jaume Miranda Impacte de les noves tecnologies sobre llengües minoritàries com el català. Principals eines informàtiques al servei de la lingüística evolutiva. El projecte del Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana impulsat per l IEC. A càrrec de Mercè Lorente Debat amb la participació de Josep Amat, Josep M. Rosanas i Maria Teresa Cabré Cloenda a càrrec de Jordi Renom, president de l AEIC.

11 FULLS DELS ENGINYERS / n Jornada EUA es convertirà en líder indiscutible de la producció de petroli i gas no convencional abans de 2040 n AEIC / COEIC UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA Elaboració de projectes elèctrics de baixa tensió 16/04/18 Presencial Enginyeria Gestor energètic. Especialista en contractació elèctrica 17/04/18 Presencial Energia L internet de les coses (IoT). Elements centrals de la indústria /04/2018 Presencial Tecnologies emergents Aula d Extensió Universitària 18/04/2018 Presencial Científicahumanística Tota la informació sobre formació dels EIC a i l agenda d actes a Desenvolupament directiu: cóm créixer com a professional 26/04/2018 Presencial Gestió i habilitats directives Arduino i Raspberry Pi. Microcontroladors d ús professional 02/05/2018 Presencial Tecnologies emergents Seguretat dels treballadors en l exposició als camps electromagnètics. Directiva 2013/35/UE 03/05/2018 Presencial Seguretat i medi ambient Taller pràctic de mindfulness o atenció plena 19/04/2018 Presencial Gestió i habilitats directives Curs pràctic avançat de finances per a enginyers i tècnics 03/05/2018 Presencial Gestió i habilitats directives Els principals escenaris on s aplicaria l Informe Anual de l Agència Internacional de l Energia sobre Prospectiva Energètica són les noves polítiques (que inclouen els compromisos dels països signants de l acord de París), les polítiques actuals i, com a novetat de l edició d aquest any, l escenari de desenvolupament sostenible, el qual mostra el camí per arribar als objectius relacionats amb l energia de l Agenda sobre el Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. El Dr. Mariano Marzo, catedràtic d Estratigrafia i professor de Recursos Energètics i Geologia del Petroli de la Universitat de Barcelona, en el marc d una jornada organitzada pel Col legi, va llençar una pregunta a l aire: quanta energia addicional necessitarà el món l any 2040 i on?. Les necessitats energètiques mundials creixen més lentament que en el passat però encara augmentaran un 30% fins a arribar al Això equival a afegir una altra Xina o una altra Índia a l actual demanda mundial, va concloure l especialista. Com es pot solucionar? Dient adeu La creixent participació en el mix energètic global de les fonts d energia eòlica i solar fa que es requereixi un ampli ventall de respostes polítiques. a les antigues formes d entendre el món de l energia. Segons Marzo, els països canvien de rol, això fa que el Pròxim Orient s estigui convertint ràpidament en un important consumidor d energia i els Estats Units en un important exportador. Si parlem del futur que tenen el petroli i el gas no convencionals als EUA, el catedràtic va afirmar que es convertiran en líders indiscutibles en la producció d aquestes dues fonts d energia. El shale gas i el tight oil, juntament amb una major eficiència en la demanda, s estan traduint en un canvi extraordinari en la posició dels Estats Units en el context energètic global. REVOLUCIÓ ENERGÈTICA DE LA XINA Pel que fa a la revolució energètica de la Xina i el seu impacte al món, el WEO 2017 estableix que el creixement en el consum d energia d aquest país fins al 2040 se centrarà principalment en el gas natural i en les tecnologies baixes en carboni. Aquest fet es tradueix en una brusca ruptura amb les tendències del passat. En l escenari de les noves polítiques, l estancament de les emissions entre 2014 i 2016 representaria una pausa en el context d una ascensió més lenta i, al mateix temps, un punt d inflexió a l escenari de desenvolupament sostenible. Seguint en aquest mateix context, es preveu, d una banda, segons va exposar el ponent, que el 2030, nou de cada deu persones sense accés a l electricitat es localitzin a l Àfrica subsahariana. D altra banda, més del 80% del creixement de la demanda de gas fins al 2040 es Marcatge CE. Nou marc legislatiu 23/04/2018 Presencial Seguretat i medi ambient Aula d Extensió Universitària 25/04/2018 Presencial Científicahumanística Cloud computing. Noves oportunitats per a les empreses 25/04/2018 Presencial Tecnologies emergents Gestió pràctica dels residus industrials 25/04/2018 Presencial Seguretat i medi ambient localitzarà a les economies en vies de desenvolupament a l Àsia, l Orient Mitjà, Àfrica i l Amèrica Llatina. Un altre dels aspectes que es va tractar en la trobada va ser la persistència dels baixos preus del petroli, els quals variaran àmpliament segons l escenari per reflectir com les diferents disponibilitats de recursos, costos d extracció i polítiques energètiques poden afectar l equilibri oferta-demanda. Respecte als vehicles elèctrics, es calcula que, el 2025, els costos de capital dels automòbils elèctrics seguiran sent més alts que els dels vehicles convencionals. Tot i així, Curs general d equips rotatius 07/05/2018 Presencial Enginyeria L accident de treball. Com reduir responsabilitats civils i penals. Casos pràctics 08/05/2018 Presencial Seguretat i medi ambient Enginyeria del manteniment aplicada a sistemes 08/05/2018 Semipresencial Operacions la disminució de costos operatius poden fer que els períodes de recuperació resultin atractius per als consumidors. Per últim, Mariano Marzo va exposar que es preveu que la Xina, l Índia i els EUA liderin els avenços en l energia solar fotovoltaica, mentre que Europa serà pionera en la generació d energia eòlica terrestre i marítima. En el camp de l electricitat, l acadèmic va afirmar que el 2040, l Índia haurà sumat a la generació d aquesta energia l equivalent a la de la Unió Europea d avui en dia, mentre que la Xina agregarà l equivalent a la dels EUA. l TOTES LES ESPECIALITATS SERVEIS INCLOSOS PER COL LEGIATS/DES I FAMILIARS Neteja dental anual Visites Revisions Visites d'urgències Rx intraorals ESPECIALISTES EN TOTES LES BRANQUES ODONTOLÒGIQUES. PIONERS EN IMPLANTS DE ZIRCONI I ODONTOLOGIA HOLÍSTICA I KINESIOLÒGICA. Muntaner 239, 1C Barcelona T Indústria 7, Principal Barcelona T La resta de serveis i tractaments, tenen tots els avantatges d una pòlissa Dental Familiar tant per als Col legiats/des, com per als familiars que convisquin amb ells/es. Acreditació: carnet col legial de l EIC. E

12 ENTREVISTA 12 FULLS DELS ENGINYERS / 28 TEXT: FRANCESC SOLER El robot ja no és una màquina solitària, sinó que interacciona amb les persones en tots els àmbits, des de la fàbrica a la llar Enginyera Industrial i doctora en Informàtica, ALÍCIA CASALS és catedràtica d Arquitectura i Tecnologia de Computadors al Departament d Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica de la Facultat d Informàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Ha treballat sobre robòtica intel ligent amb aplicacions mèdiques com a directora del programa de Robòtica de l Institut de Bioenginyeria de Catalunya. És membre de l Institut d Estudis Catalans (IEC), on actualment és vicepresidenta de la Secció de Ciències i Tecnologia. Pel que fa als reconeixements, ha rebut el Premi Internacional Barcelona 1992 de Recerca Tecnològica com a responsable del projecte Tou, braç robot assistencial per a tetraplègics, el Premi Ciutat de Barcelona 1996 de Recerca Tecnològica per la participació en el projecte Sistema de control robotitzat de la càmera en cirurgia laparoscòpica i la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya li ve la passió per la ciència? En el moment d escollir la carrera, em vaig D on plantejar fer enginyeria industrial perquè m atreia el món de la tecnologia, tot i que que en aquells anys en tenia un coneixement que anava poc més enllà dels motors de cotxes. Malgrat que, tant el meu avi com alguns oncles eren enginyers, no vaig percebre l enginyeria dins de la família. A banda que, pel fet de ser dona, en aquells anys semblava que no em pertocava fer estudis tècnics. Finalment, però, em vaig decidir a fer enginyeria. Bé, potser és genètic, la meva mare ja tenia una gran passió per veure com funcionaven les màquines, tot i que tampoc m ho va transmetre en el dia a dia i, en la seva època, encara era més impensable seguir una carrera tecnològica. Posteriorment, vaig entrar a un departament de la UPC i em van anar interessant els temes relacionats amb l electrònica fins que vaig evolucionar cap al camp de la robòtica. Quan era estudiant i la robòtica era pura ciència-ficció, s imaginava un món com l actual amb una presència cada cop més important dels robots a la indústria, però també en l àmbit social? No, ni en broma! De fet, a finals dels setanta, quan encara ningú parlava de robòtica i jo tot just m iniciava en la recerca, amb en Josep El gran salt que ha experimentat la cirurgia en els darrers anys l ha possibilitat la imatge mèdica de la mà de l enginyeria. Amat (catedràtic d Arquitectura i Tecnologia de Computadors, doctor en Enginyeria Industrial i professor emèrit de la UPC) vam començar a investigar i a documentar-nos sobre el tema perquè vam veure que seria important en el futur immediat. Ell, de fet, va fer un viatge al Japó, quan ja començava a despuntar en robòtica, i va portar-ne una petita joguina robotitzada que l havia fascinat. Aquí, els inicis de la robòtica van ser durs perquè no hi havia res, però, de seguida, vam començar a impartir cursos al Col legi per oferir formació als enginyers catalans. Durant molt de temps, però, la robòtica només es concebia en l àmbit de la indústria, com una eina per augmentar la producció. Ningú s imaginava les aplicacions que està tenint i que tindrà en el futur. En el camp de la recerca, vostè s ha focalitzat en la robòtica mèdica i assistencial. Quin ha estat el gran avenç dels darrers anys en l aplicació de la robòtica intel ligent en aquests àmbits? En l evolució de la robòtica, el salt important té a veure amb la interacció entre el robot i els humans. És a dir, el robot ja no és una màquina solitària, sinó que interacciona amb les persones en tots els àmbits, des de la fàbrica a la llar. En el camp assistencial o mèdic, el robot potser el portes a sobre o el tens al costat com a company. És cert que pot semblar que la tecnologia avança molt ràpidament però, a mesura que la robotització implica cada cop més la intel ligència artificial per fer que els robots tinguin un comportament més flexible i interactuïn amb l entorn i les persones, l evolució es va complicant i depassa l àmbit purament tecnològic perquè també té implicacions ètiques, socials, de seguretat... Fins a quin punt és important l aportació que fa l enginyeria en el cap de la medicina? El gran salt que ha experimentat la cirurgia en els darrers anys l ha possibilitat la imatge mèdica i, per tant, en bona mesura, l enginyeria. Tota la innovació en el procés de diagnòstic ha sigut vital. També en les intervencions, perquè ha permès practicar una cirurgia molt menys invasiva. Els quiròfans també estan cada cop més plens de tecnologia i, per descomptat, la gestió de dades mèdiques i l estadística de resultats també ha experimentat un gran canvi de la mà de l enginyeria. A més, a poc a poc estem veient com els robots també van adquirint un paper important en aquest àmbit. Podríem dir que l enginyer ajuda a guarir tot i que potser aquest vessant de la professió no és prou conegut... Per descomptat, hi té un paper molt rellevant! Què creu que ens manca per guanyar competitivitat i que es pugui fer conjuntament (universitat, empresa, associacions professionals com els EIC i institucions)? Potser una mica més d esperit cooperatiu en la línia del que s ha aconseguit fer al País Basc, on el treball conjunt d empreses, universitats i centres tecnològics està donant molts bons resultats. De fet, des del Grup de Treball de Robòtica del Col legi ja treballem amb aquest objectiu: aglutinar el sector amb iniciatives com, per exemple, la celebració de la Nit de la Robòtica. La presència de dones és cada cop més important en l àmbit de l enginyeria. També en el relacionat amb la robòtica? Sí, tot i que les noies encara no tenen prou presència en els estudis relacionats amb la tecnologia. En part, crec que el problema el tenim a la primària i la secundària, on comença l especialització i potser no es fa prou per explicar que el fet de ser dona no t ha de predisposar més cap a un altre tipus de carreres. Per això, de vegades, noies amb aptituds per cursar estudis lligats a la tecnologia, ni s ho plantegen. Es parla molt de la destrucció de milions llocs de treball en els pròxims anys, relacionada amb l avenç de la robotització... Darrere d un robot, sempre caldrà que hi hagi un enginyer? És cert que la robòtica ja està provocant una sèrie de canvis enormes i que tenen i tindran un gran impacte en el mercat laboral. Tot i això, jo no sóc catastrofista i crec que tenim una gran oportunitat de deixar a mans dels robots les feines més pesades, perilloses i repetitives per reservar-nos aquelles més vinculades a la creativitat i realització personal. I sí, darrere d un robot hi ha i seguirà havent-hi uns quants professionals de l enginyeria! l PREFABRICAT EMPAQUETABLE FIABLE PROVAT DESMUNTABLE REUTILITZABLE Producte de 2PE PILOTES, SL m / T Av. Maresme 9 / Sant Cebrià de V. Empresa adherida al Col legi d Enginyers Industrials de Catalunya Membre protector de l associació de consultors d estructures

Sitemap